lunes, 8 de marzo de 2010

la fuerza de la K

el uno en el otro, los dos en todos..










Nuestros corazones, latiendo por latir,
la mente pensando sin pensar.

Las miradas tristes,
en su profundidad...

El sueño, en la vigilia,
del que quiere y no quiere dormir

Risas sin reir,
lagrimas que se ahogan, sin llorar

Las horas que pasan, sin terminar de pasar

El dolor, que, de tan profundo, anastesia el alma, aturde los sentidos, enmudece el verbo...

y tu, en tu dulzura nos preguntas ¿soy yo, o todos estamos así?

mi amadisima K, vuestra unión nos une, tu dolor nos duele hasta crujirnos las entrañas, y su ausencia, nos ausenta, de nuestra cotidiana realidad de tal manera que flotamos entre calmas y turbulencias, entre la rabia y la impotencia...

pero luego,   más allá... por encima de todo...está...

la luz de la K, la que os une, la luz de la K, la que nos guia...

8 comentarios:

eva dijo...

I per sobre de totes les llagrimes, la rabia i la tristor..., l'esboç d'un somriure a la cara de la K mentre diu que el dia que va neixer tb nevava.
Es pot tornar a nèixer.

Anónimo dijo...

Molta força!
Molts ànims!
Molta K!

Anónimo dijo...

Mucha fuerza y todo mi cariño, mi apoyo y lo que necesites K. Patry López

Anónimo dijo...

Como indica la Nati, el teu dolor es el nostre. Teniu, tant tu com els pares, a tota una legió de persones que deixen la seva cotidianitat per estar amb vosaltres. Unicament el temps pot fer la resta. T'estimem. Victor

Jud dijo...

Molts ànims i forçes per tots en aquest moment tant dur. Petons Judith

Debora dijo...

Unes paraules molt intenses, boniques,tristes...Moltes gràcies. Ens necessitem tots junts i molt units.

Unknown dijo...

La nostre tristor només es pot contrarrestar per la unió de la que parla la Debora, el temps que esmena el Víctor, els ànims de la Jud, el carinyo de la Patry, el somriure que explica l'eva i sobretot la força de la K del texte.

Jo de la K de l'abacedari diria que és la lletra més forta, en sí mateixa. Imagineu-vos dos "K" juntes, que quan se separen, tot i ser les més fortes, se senten dèbils. És aleshores quan totes les demés lletres, és a dir nosaltres hem d'acompanyar a la K perquè torni a ser la lletra que ha estat sempre. Carles

CasalBerganti2014 dijo...

pel fil que m'uneix a tu, t'estimo, et comprenc, sé que sortirás... i nosaltres al teu costat.Cad dia és una nova oportunitat perquè et demostrem que t'estimem ! Ptons d'en Jon.....